CARTERO (Charles Bukowski)
"Cartero" es la primera novela del escritor estadounidense Charles Bukowski (1920-1994), traducida al español por Jorge Berlanga y editada por Anagrama. Se trata de un relato eminentemente autobiográfico, testigo de la dilatada época en que el autor –Henry Chinaski en la novela– vendió su tiempo al Servicio Postal de los Estados Unidos. Consumiéndose entre direcciones insignificantes y sometido a despiadados jefes durante un mínimo de ocho horas diarias, el protagonista sólo encuentra la liberación cada noche al calor del alcohol; su remedio, destrucción y fuente de una incipiente carrera literaria, y "pegado al culo" de su novia Betty o de alguna otra mujer ocasional.
Henry Chinaski es anti-todo, el perfecto anti-héroe. Está descontento con todo, pero nada hace al respecto. Odia a los políticos, a la clase acomodada, a la clase obrera, odia a los escritores, se odia a si mismo. El odio, y la posibilidad de plasmar un residuo de su vida en el papel, es lo único que le empuja a continuar con su existencia. Y este residuo escrito, cómo él lo llama, ofrece una visión distinta de la América que se nos ha vendido desde siempre, desvelando la anti-América de los pordioseros, de los drogadictos, de los sin-futuro. Y todo esto desarrollado según un estilo único, directo y claro como aullido, y aderezado con un genial humor triste y resignado que le recuerda al lector la humanidad sepultada, pero persistente, de Henry Chinaski.
Es imposible clasificar a Bukowski. ¿Se trata de un escritor alcohólico, o de un alcohólico que escribe? En mi opinión, su obra ineludible representa un valioso testimonio totalmente explícito de cómo la presión social puede llevar a al ser humano a caer en la más autodestructiva desidia. Su prosa es ligera como un trote, pero a la vez consigue arrastrar al lector a explorar los más profundos confines de la inhumanidad humana.
"Cartero" está disponible en la sección Llibres online .
"Cartero" está disponible en la sección Llibres online .
EL ATESTADO (J.M.G. Le Clézio)
“El Atestado” és una novel·la escrita pel francès J.M.G. Le Clézio i traduïda –una feinada, de ben segur, dura de rosegar– per Susana Cantero. L'obra relata les trifulques i deliris d’Adam Pollo (llegiu-ho “Poló”, sobretot); un anacoreta modern, un ermità de ciutat que, sentint-se totalment desvinculat de l’espècie humana i, davant la impossibilitat d’esdevenir animal, duu una vida totalment improductiva al marge de la realitat quotidiana, vagant en el no-res que hi ha entre aquestes dues formes d’existència.
En la narració, l’autor, amb gran destresa, exprimeix al màxim la capacitat expresiva i abstracta del llenguatge, recreant-se en extenses metàfores sobre fets tan banals com, per citar-ne un, una anada al zoològic. Episodis buits, com la mateixa existència del protagonista, les explicacions dels quals, en alguns casos, resulten tan ambigües que freguen la manca de sentit:
“Ellos, los lobos, eran (…) la única representación del movimiento; un movimiento que, visto desde arriba, desde un avión quizás, hubiese parecido una palpitación extraña, el hervidero de hormigas que nace en el mar, exactamente en el punto de contacto de la vertical del avión. El mar es redondo, blanquecino, almenado, y está envarado como un bloque de piedra, yace a 6.000 pies por debajo y, sin embargo, si se mira bien, hay algo independiente del sol que sube, una especie de nudito en la materia, un defecto que lumina, que anda, que garabatea en su centro.”
És en aquesta terbolesa de significat on resideix, en la meva opinió, el principal atractiu del relat. El repte de copsar el concepte exacte que l’autor desitja transmetre i, en el cas de resultar els intents infructuosos, cavil·lar uns minuts, rellegir una vegada i una altra el paràgraf i construïr-se una conclusió pròpia.
La lectura d’“El Atestado” és una evasió instantània de la trepidant i atrafegada vida que estem obligats a cavalcar. Recomanable només si us ve de gust rumiar.
“Los tres impostores” es una novel·la curta de l’escriptor gal·lès Arthur Machen (1863 – 1947), publicada en castellà per Alianza Editorial. Tot i que eclipsada per la considerada obra mestra de l’autor “El Gran Dios Pan”, aquest clar exemple de fix-up és un petit tresor que una vegada desenterrat atrapa el lector fins a l’última línia. En les seves pàgines es mesclen en les justes proporcions mitologia, terror, aventura i suspens, en un argument de tres nivells que tot i això destaca per la seva senzillesa.
LOS TRES IMPOSTORES (Arthur Machen)
La lectura comença amb un pròleg desconcertant, on amb informació fragmentada són presentats certs personatges, els tres impostors, dels quals se n’intueix una acció poc lícita; potser un crim, potser una conspiració. Una vegada conclòs, l’argument fa un gir i el capítol primer arrenca per una altra banda introduint dos falsos protagonistes, Mr. Dyson i Mr. Phillips, la única funció dels quals és d’actuar de fil unificador entre els diferents relats independents que conté la novel·la. Aquestes petites històries, petites joies de caire molt divers, són explicades pels tres impostors amb la intenció d’obtenir informació que els permeti acostar-se al seu malèvol objectiu, i algunes d’elles són tan llargues i absorbents que submergeixen al lector en una novel·la dins d’una novel·la.
L’estil és peculiar, impropi d’una novel·la, fins i tot d’una de curta com és “Los tres impostores”. Els personatges són plans, unidimensionals, l’autor tan sols n’esbossa un parell de característiques, les estrictament essencials per la coherència del relat. Sense passat ni futur, amb vides irreals, apareixen tan sobtadament com s’esfumen quan arriba el moment. La situació en l’espai i el temps dels esdeveniments és tosca, ambigua, poc cuidada en detalls; en alguns moments de la lectura es pot tenir la sensació de que l’argument fa aigües pertot arreu. Tanmateix, no cal preocupar-se: l’autor ho lliga tot a la perfecció en un trepidant capítol final.
“Los tres impostores” es tracta d’una narració entretinguda, relativament fàcil tot i que en comptades ocasions abusa de la mitologia i és possible no entendre alguns passatges si no se n’és un entès. La diversitat dels petits relats li atorga una frescor insòlita i el llenguatge altament cuidat, sense arribar a la pedanteria, fa de la lectura una delícia. Tot i que qualificada dins del gènere de terror, en la meva opinió s’acosta més al fantàstic i no li traurà la son a ningú.
“Los tres impostores” està disponible a la secció Llibres online.