“Los
tres impostores” es una novel·la curta de l’escriptor gal·lès Arthur
Machen (1863 – 1947), publicada en castellà per Alianza Editorial. Tot i
que eclipsada per la considerada obra mestra de l’autor “El Gran Dios
Pan”, aquest clar exemple de fix-up és
un petit tresor que una vegada desenterrat atrapa el lector fins a
l’última línia. En les seves pàgines es mesclen en les justes
proporcions mitologia, terror, aventura i suspens, en un argument de
tres nivells que tot i això destaca per la seva senzillesa.
La
lectura comença amb un pròleg desconcertant, on amb informació
fragmentada són presentats certs personatges, els tres impostors, dels
quals se n’intueix una acció poc lícita; potser un crim, potser una
conspiració. Una vegada conclòs, l’argument fa un gir i el capítol
primer arrenca per una altra banda introduint dos falsos protagonistes,
Mr. Dyson i Mr. Phillips, la única funció dels quals és d’actuar de fil
unificador entre els diferents relats independents que conté la
novel·la. Aquestes petites històries, petites joies de caire molt
divers, són explicades pels tres impostors amb la intenció d’obtenir
informació que els permeti acostar-se al seu malèvol objectiu, i algunes
d’elles són tan llargues i absorbents que submergeixen al lector en una
novel·la dins d’una novel·la.
L’estil
és peculiar, impropi d’una novel·la, fins i tot d’una de curta com és
“Los tres impostores”. Els personatges són plans, unidimensionals,
l’autor tan sols n’esbossa un parell de característiques, les
estrictament essencials per la coherència del relat. Sense passat ni
futur, amb vides irreals, apareixen tan sobtadament com s’esfumen quan
arriba el moment. La situació en l’espai i el temps dels esdeveniments
és tosca, ambigua, poc cuidada en detalls; en alguns moments de la
lectura es pot tenir la sensació de que l’argument fa aigües pertot
arreu. Tanmateix, no cal preocupar-se: l’autor ho lliga tot a la
perfecció en un trepidant capítol final.
“Los
tres impostores” es tracta d’una narració entretinguda, relativament
fàcil tot i que en comptades ocasions abusa de la mitologia i és
possible no entendre alguns passatges si no se n’és un entès. La
diversitat dels petits relats li atorga una frescor insòlita i el
llenguatge altament cuidat, sense arribar a la pedanteria, fa de la
lectura una delícia. Tot i que qualificada dins del gènere de terror, en
la meva opinió s’acosta més al fantàstic i no li traurà la son a ningú.
Disseny pepino!
ResponEliminaGracies! :)
ResponElimina