Oléssia és una de les primeres novel·les de l’escriptor rus Aleksandr Ivánovich Kuprín (Narovchat 1870 – Leningrad (actual Sant Petersburg) 1938), un autor que gaudeix de renom al seu país però que a ca nostra no és gaire conegut, degut a les dificultats que comporta traduir literatura russa.
Oléssia
és una història d’amor, un romanç entre un jove de classe acomodada (un barin) i una noia analfabeta, que podríem
englobar dins la classe pagesa, o mugics.
L’autor parteix d’aquest plantejament que, per al lector contemporani, pot
semblar típic, per pintar-nos un retrat molt vívid de la societat rural russa
de finals del segle XIX, del dualisme religió-superstició i de la seva
influència en un entorn on la majoria de la gent no sap llegir. Amb un estil lleugerament
poètic i molt descriptiu que, en la meva opinió, no es fa gens pesat, Oléssia ens porta de la mà a través dels
frondosos boscos de l’Europa de l’est on la màgia i el simbolisme hi són ben
presents, i ens brinda una lectura a
priori entretinguda però que per al lector més versat en tradicions russes
oferirà un ampli marge per a la interpretació.
Gràcies
a l’acurada traducció duta a terme per Loïç Miquel Pérez-Muñoz i presentada per
l’editorial El Toll, tenim ara l’oportunitat
de gaudir d’aquesta petita joia de la literatura russa. Les suggeridores il·lustracions
en blanc i negre, en no mostrar cap dels personatges, permeten que la
imaginació del lector treballi sense constrenyiments, i les notes explicatives incloses
tant a peu de pàgina com al final del text fan conscient al lector comú de l’enorme
càrrega simbòlica de l’obra i li obren la porta a interpretacions alternatives
que, altrament, quedarien amagades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Anima't! La teva opinió m'interessa